relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare).
En aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles [...]
reprèn amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:
No hi vull anar, a treballar.
No en tindrem més, de pomes.
Si l'element conegut es desplaça a l'esquerra, l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element és poc complex. Com en el cas anterior, també [...]
convocat un referèndum per a l'1 d'octubre.
L'1 de novembre és Tots Sants.
Convé notar que els dies en les datacions s'escriuen habitualment amb xifres i que, per tant, caldrà apostrofar l'article el davant de la xifra 1. Per exemple:
Ho teníem tot preparat per a l'1 d'octubre.
L'1 de juny és un dia que [...]
les persones vistes, el representa la persona, l'animal o l'objecte recordat, que vindria és la cosa que s'ha dit i arribar més tard és la cosa que s'ha decidit.
Habitualment el complement directe no porta preposició, tot i que hi ha algunes excepcions en què s'usa la preposició a.
El complement [...]
éssers inanimats, tot i que presenten certes restriccions per designar entitats no humanes. En general, és optatiu l'ús del reforç mateix, però és obligatori quan l'antecedent del reflexiu és inanimat. Per exemple:
Ell (mateix) s'ha ofert a acompanyar-me.
Només pensa en ella (mateixa).
La proposta va [...]
informals, tot i que en els registres formals cal evitar-lo. Per evitar el contacte, es pot elidir la preposició o també es poden fer servir altres recursos. Per exemple:
El director s'oposa al fet que es modifiquin els horaris.
El director s'oposa a modificar els horaris.
El director s'oposa a la [...]
en català es pot substituir per una de les alternatives següents, segons el context: en actitud de, en to de, en qualitat de, com a, com, com ara, preposicions (amb, de, en, etc.), un verb, i fins i tot es pot optar per no dir res. Per exemple:
En lloc de dir...
Es pot dir...
Ho va dir en [...]
:
blanc, fong [n] o [nc]
Pel que fa als grups -rt, -rd i -st, poden presentar simplificació, tot i que és opcional i variable. Ara bé, la consonant final del grup generalment s'emmudeix quan és seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
fort, absurd [r] o [rt]
abast, vist [s] o [st]
En canvi, aquests grups [...]
'; giottesc, giottesca (de Giotto)
-ic, -ica: platònic, platònica (de Plató); napoleònic, napoleònica (de Napoleó)
Tot i que aquest tipus d'adjectius són formables, en obres d'àmbit especialitzat es pot evitar aquesta formació i recórrer a l'ús d'un sintagma. Per exemple: àlgebra de Boole, l [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.
tenir en compte que quan la dislocació és cap a la dreta, sempre es marca gràficament amb una coma; en canvi, quan és a l'esquerra l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element desplaçat és poc complex. Per exemple:
No te n'explicaré cap més, d'acudit.
De melons madurs ja no se [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.